Mètodes per obtenir informació

Actualment parlem de dos diferents mètodes per a l’obtenció d’informació: el mètode quantitatiu i el qualitatiu.

• Mètode quantitatiu: es basa en l’obtenció de moltes dades d’una gran mostra de gent, per tant, són dades poc profundes, tot i que tenen en compte els indicadors demogràfics, esportius, els recursos i els serveis. En aquest mètode les enquestes són de difícil fiabilitat, per tant, es recórrera tècniques d’observació, que són del tot subjectives.

• Mètode qualitatiu: capta menys persones però la informació guanya qualitat i fiabilitat. Ambtot, existeixen els indicadors clau, on s’entrevista a determinades persones que es creuen especials i imprescindibles per a treballar el tema en concret (cara a cara). Amb el mètode qualitatiu podem fer servir també algunes tècniques grupals com ara la pluja d’idees (escrites o no) o els fòrums esportius.

Finalment, recordem les descripcions necessàries per a un bon diagnòstic inicial i poder fer una molt bona programació. Caldrà descriure el lloc de treball, amb les seves situacions internes i externes. Finalment caldrà descriure a tota la població a la que va dirigida la programació, així com descriure el contingut que es voldrà ensenyar al col·lectiu de persones a qui vagi dirigida la programació.

Análisi mitjançant la Metodologia DAFO

De cara a fer el diagnòstic inicial, hi ha una metodologia molt útil i molt estesa arreu del món de les programacions i anàlisi de l'entorn, és la metodologia DAFO.

Està representada per un model gràfic, que ens permet entendre i recordar de manera didàctica, fàcil i ràpida els elements més destacats de l'análisi.

Aquesta representació es divideix en quatre apartats:

1. Debilitats: fent referència a aquells aspectes que podem millorar i que, per tant, depenen de nosaltres.
2. Amenaçes: fan referència a aquells aspectes que poden afectar el nostre desenvolupament de manera negativa.
3. Fortaleses: són els punts forts que tenim i que hem d’explotar.
4. Oportunitats: tots aquells aspectes que no ens són favorables però que ho poden arribar a ser si fem una actuació adient.

Un cop recopilades aquestes idees, serà el moment de posar-les en un gràfic i decidir com s'actuarà i com es durà a terme la programació.

Anàlisi de la institució des d'una visió interna i externa

A l'hora d'analitzar la institució en la que treballarem (un gimnàs, una escola, un institut...), podem treballar de dues maneres diferents, en funció de la perspectiva que fem servir.

1. Des d'una perspectiva interna: fa referència als recursos humans, recursos pressupostaris i funcionament de l’activitat.
2. Des d'una perspectiva externa: fa referència al marc polític, marc normatiu, marc sociològic i apel·la també a l’opinió dels usuaris o clients.

El diagnòstic inicial ocupa un gran volum de la programació i és clau per fixar els objectius i visualitzar allò que es vol aconseguir, de la manera que es vol aconseguir i el termini de temps en que es podrà dur a terme la programació.

Es podria dir que el diagnòstic inicial ens permet fixar els primers termes de l'acord que farem. És a dir, ens dóna les condicions inicials de la programació, imprescindibles per saber a on podrem arribar i com seria millor fer-ho.

Busquem informació

Primer cal fer la formulació del problema o, el que seria el mateix, citar una hipòtesi en format pregunta o afirmació, que serà el punt de sortida cap a la recerca i desenvolupament de la programació en la seva globalitat.

En segon lloc cal començar la recollida d’informació, un procés llarg en el que no ens hem de perdre en un mar de subjeccions o múltiples hipòtesis. Per això cal determinar la població a la que va dirigida la programació, fer una prèvia consulta bibliogràfica per estudiar-la, així com cercar articles anteriors que ens poden guiar en el procés i buscar autors dels quals extreure’n informació necessària per al diagnòstic inicial.

Seguidament, seleccionarem els mètodes més adients per a l’obtenció de dades que més ens interessen. Tot començant a acotar el tema. Per això, caldrà seguir obtenint informació, per elaborar resultats interpretables i seguidament poder plantejar uns objectius que siguin reals, assolibles i coherents amb el diagnòstic inicial i la programació general.

El diagnòstic inicial

En aquest apartat hi tindrà lloc la definició, classificació, camps d’aplicació i explicació de “Què és?” i “Com es fa?” un bon diagnòstic inicial.

Per això, ens hem fixat, entre d’altres fonts com el bloc o el twiter, en la càpsula formativa proposada pel docent al Moodle de l’assignatura.

El diagnòstic inicial és la primera fase del procés de programació. Cal que aquest primer pas estigui ben fet, ja que determinarà en bona mesura els objectius que ens plantejarem i, per tant, tot el desenvolupament de la programació.

Consisteix a recopilar tota la informació sobre l'entorn en el que s'aplicarà la programació que fem i servirà com a guia per orientar el procés

Es divideix en tres fases principals:

1. Informació sobre l'entorn.
2. Marc teòric.
3. Informació sobre els aprenents.

Al final de les mateixes, és recomanable incloure un petit resum per lligar totes les idees exposades anteiorment i enllaçar-les amb la redacció dels objectius.

Format Diagnòstic Inicial

Format Diagnòstic Inicial